A finals dels anys 90 del segle passat l'empresa Carbones Pedraforca, amb la intenció de col·laborar en la creació d'un museu dedicar al desenvolupament de la industria a la comarca, buscava algú per fer unes maquetes temàtiques. Com que coneixien la meva afició als trens i a les maquetes a més d'haver treballat a la mina de Fígols i en aquells moments treballador de la mina de Saldes van pensar que podria dur a terme la construcció de les esmentades maquetes. Per a mi va ser un orgull i un repte, que em vaig agafar amb moltes ganes, el resultat va ser una col·lecció de set maquetes amb la història de la mina i especialment la de Saldes.
Aquesta és la més petita i l'única que no fa referència a la història de la mina de Carbones Pedraforca. Però si que fa referència a la duresa del treball en algunes mines.
A principis del segle XX quan a les mines es treballava a pic i pala i els sistemes de ventilació eren molt precaris treien el carbó fins a les seves possibilitats, jugant-se la vida a cada moment.
Quan les capes de carbó eren molt petites es veien obligats a treballat estirats obrint cavitats fins allà on podien, per extreure el carbó feien servir nens de 10 o 12 anys que a quatre grapes arrossegaven un calaixos que portaven lligats a la cintura, omplien els calaixos amb les mans i un cop ple el treien fins a la galeria principal a on el carregaven a les vagonetes, aquest treball era molt bestia, ja que els menuts acabaven amb els genolls i cintura encetats i amb moltes nafres. Aquesta manera de treball es va dur a terme a les mines d'Asturies i a casa nostra a les
mines de Calaf.
L'obertura de les galeries es feia barrinat a cop de massa per després carregar l'explosiu que arrancava el mineral que llavors era carregat en vagonetes que empaitades a ma eren extretes fins a l'exterior. Més tard es van introduir mules per fer treball d'arrossegar els trens de vagonetes.
La evolució és constant. Per exemple, els primer ventiladors eren unes manxes d'acordió manuals, després ja es van intruir ventiladors elèctrics i cada vegada més grossos i potents. El transport va començar amb petites vagonetes empaitades a ma, després les mules ja arrossegaven petits trens de vagonetes, més tard van venir les màquines elèctriques que arrossegaven llargs trens de vagonetes més grans
i a última hora arriben les cintes transportadores.
En l'obertura de galeries passa el mateix, hem vist que en un principi es feia amb un pica i la massa, carregant el carbó a pala després venen els martells d'aire comprimit per les barrinades, carregant el carbó amb d'aire comprimit primer i amb màquines elèctriques després.
La seguretat també evoluciona molt, millorant els sistemes d'apuntalament de les galeries i explotacions, augmentant el cabal d'aire i que aquest arribi a tots els racons, evitant que es puguin formar bosses de grisú.
Arribant a ser unes estructures molt grans i complexes, però encara més interessants.
L'obertura de les galeries es feia barrinat a cop de massa per després carregar l'explosiu que arrancava el mineral que llavors era carregat en vagonetes que empaitades a ma eren extretes fins a l'exterior. Més tard es van introduir mules per fer treball d'arrossegar els trens de vagonetes.
La evolució és constant. Per exemple, els primer ventiladors eren unes manxes d'acordió manuals, després ja es van intruir ventiladors elèctrics i cada vegada més grossos i potents. El transport va començar amb petites vagonetes empaitades a ma, després les mules ja arrossegaven petits trens de vagonetes, més tard van venir les màquines elèctriques que arrossegaven llargs trens de vagonetes més grans
En l'obertura de galeries passa el mateix, hem vist que en un principi es feia amb un pica i la massa, carregant el carbó a pala després venen els martells d'aire comprimit per les barrinades, carregant el carbó amb d'aire comprimit primer i amb màquines elèctriques després.
La seguretat també evoluciona molt, millorant els sistemes d'apuntalament de les galeries i explotacions, augmentant el cabal d'aire i que aquest arribi a tots els racons, evitant que es puguin formar bosses de grisú.
Arribant a ser unes estructures molt grans i complexes, però encara més interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada